Els inicis del cinema a Massanassa

Allà per l'any 1903 s'inaugurava el teatre-cinema de Massanassa. Durant els seus primers anys només va ser teatre donat que la cinematografia per aquelles dates es trobava als seus primers anys, i les projeccions encara no havien arribat al nostre poble.

En tenim menció escrita de que n'hi hagué altres negocis dedicats a tals menesters, com un teatret ubicat dalt de la societat denominada Montepío, al carrer València cantó al carrer Baixauli, on anys després tingué la seua seu la societat La Terreta. També hi ha constància d'un altre cinema, que durà pocs anys, que estigué situat al Camí Reial cantó al carrer Colom.

(notícies extretes del llibre de la falla El Divendres, en base a la informació recollida de LA TERRETA i d'informants particulars)

Els Pelegrins de Les Useres
El temps detingut

Al segIe XIV Europa és un territori devastat per les guerres i per un seguit de males collites que deixen la població en el límit de la subsistència. En aquest panorama desolador, cap a l’any 1350 i provinent de l’orient arribà a Europa la pesta negra, una malaltia extraordinàriament contagiosa que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea.

Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el Ira Dei o ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. D'aquí que es comencen a generalitzar processons de penitents i pelegrinatges per demanar perdó a Déu.

Els Pelegrins de Les Useres té en aquesta època el seu origen. Es tracta d'una tradició que es remunta al segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril i consisteix en una romeria de 35 km entre la població de Les Useres i l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. D’aquesta època són també les de Culla i Catí i totes elles tenen en comú les pregàries en demanda de la pluja del cel i el consol i guariment per als malalts.

 

El camí es fa en dues jornades. La primera és la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrecelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan al caure el dia, on es passa la nit; la segona jornada és la baixada, passant per la localitat de Xodos, fins el punt de partida. 

El paisatge que recorren els pelegrins és d’una bellesa aclaparadora. Muntanyes solitàries matisades per alguna masia abandonada. Només la localitat de Xodos i l’ermita fortificada de Sant Miquel de les Torrecelles alteren la solitud d’aquest paisatge.

I si el paisatge és imponent, el rigor amb el què els pelegrins i els seus acompanyants fan el recorregut impressiona. Tot està previst i pautat, els llocs de les parades, el menjar que han de consumir, els precs i els càntics que no cessen… Els actes que acompanyen al camí (precs, parades, menjars...) pràcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en el pelegrinatge, només trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. 

Pablo Neruda va dir que qui no anava a Xile no coneixia el món. Nosaltres els valencians si volem conèixer i entendre aquest país hauríem d’anar, més que fora una sola vegada, a gaudir d’aquesta tradició mil·lenària.

Si feu clic ACÍ podreu veure unes fotos.